Thumbs up!

Jornada laboral [ahir] llarga però agradable. Sense contratemps ni agressivitat, gairebé diria amb un aire de dignitat, transitòria. Excel.lent. A la tarda he digirit una reunió informativa. Públic interessat, participatiu, col.laborador, puntual. Tot perfecte. Per acabar una conversa, no hi ha res com donar la raó, si cal afegint-hi potser un matís poc important. Excepte quan es tracta de pares preocupats pels seus fills. La senyora conserge ha pujat dos pisos expressament per avisar de l’hora de tancar. Ja m’ho semblava que fèiem tard. Els conserges dominen el moviment de les pollegueres i això és una competència important en aquest món. 

Al matí, conversa informal amb O.R. Està content, intel.lectualment content, tinc la impressió. El mes que ve es casa, pel civil, se sent ratificat, sortit, m’alegro per ell, civilment. Li he donat l’enhorabona. L’O.R. és qui, en unes el.leccions de la “nova època” em va comunicar la satisfacció amb què havia votat un partit o similar de fundació recent. Ell em va transmetre el seu entusiasme, jo la meva apatia. “Fins i tot vesteixen igual que jo!”, va epifonemar. Un aforisme. Qui va escriure vestis virum reddit obté, evidentment, molts thumbs up.

A l’hora d’esmorzar, en aquells dies, que de sobte s’allunyen, encara es parlava de política a la fàbrica. Ara ja no. Ens veiem la cara, o evitem de mirar-la, i amb això n’hi ha prou. És una pena, o potser és millor així. La política és gran, la butxaca petita. Siguem modestos.