Secretari de la felicitat

 A la fàbrica, sessió especial: presentació i avaluació de treballs de recerca (TR, en siglaparla). Dues alumnes han parlat de la felicitat, causes de la felicitat, estadístiques de la felicitat, diferents estils i edats per ser feliç. Han llegit un llibre del molt presentable Punset, i han produït una prosa asèptica, endreçada: Punset diu això, Punset diu allò. Les dues anaven especialment arreglades per a l’ocasió, una amb els llavis pintats de vermell, l’altra amb minifalda negra. Parlaven alternant les intervencions per comentar el lluminós powerpoint, sobre el mur. El treball, tutoritzat per un Programa Arbó, no contenia cap definició elaborada del concepte “felicitat” -potser perquè se’ns demana que la considerem un ideal idissociable de la realitat mateixa; cap teoria raonada de les emocions. Alguns arguments eren justificats tan aviat amb exemples de conductes bàsiques i actituds exemplars, com al.ludint al funcionament del cervell. El treball no oferia, però, cap explicació dels mètodes moderns per conèixer el funcionament del cervell ni del sistema nerviós. Excepte un experiment amb rates, rates depressives, les pobres. Cap reflexió sobre els mètodes científics per avançar en el coneixement de la felicitat. Cap data, cap polèmica científica. Hem conegut, això sí, l’anècdota del polític americà que va morir en acte d’infidelitat flagrant i fatal. Però l’estudi, amb una excepció, no ens dóna a conèixer cap neuròleg, cap psiquiatra, cap biòleg. Les drogues són condemnades (per ignorància, per prejudici?; no és la “bona” felicitat), la farmacologia hi és absent (encara que el benestar de molts en depèn, i l’èxtasi d’alguns). Freud és citat indirectament a través del seu divulgador …Punset. Res com sentir-se afalagat, se m’ha acudit pensar, per ser feliç. Acabada l’exposició, els familiars, que havien participat d’oients, o de públic, han desfilat i s’han acomiadat amb benèvola resignació. Quan la tutora m’ha preguntat quina nota volia posar (ella proposava molt bona nota), li he dit que no en tenia ni idea. Li he preguntat quina unitat s’utilitza habitualment per mesurar la felicitat. Ha contestat: El que diu la gent. Resposta que planteja la qüestió, és clar, de com nosaltres, útils mandarins, valorem “el que diu la gent”. 

Una altra exposició. Un treball sobre educació vinculada amb l’economia. Extens, elaborat, ben redactat, i amb coherència. També l’anterior ho era, però aquí he intentat aportar, més que una objecció, un punt de vista, un angle divers. Les dues alumnes m’han escoltat amb molta atenció. Anaven vestides, vull afegir, amb una modèstia elegant. El que més m’ha agradat d’aquest treball ha estat la impressió de sinceritat, de presència, l’actitud receptiva. Són qualitats que formen part de l’honestedat inel.lectual.