El Dia de la Bústia

Santi Bonell beu lentament, a glops petits, un licor d’herbes. Costum arcaic en la mesura que és indiferent a les entrades i sortides de la moda. “Quan es parla molt de lleis, malament. Ja no anem bé.” Li he sentit a dir aquestes paraules en diverses ocasions. Avui, però, he decidit que era el Dia de la Bústia i li he fet unes preguntes.

SL: L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un nou servei online, la Bústia de la Transparència. El ciutadà hi pot adreçar denúncies anònimes contra suposades irregularitats. Què en pensa vostè d’aquesta incitació a la denúncia anònima, a la delació?

SB: No seria la primera vegada que es fa. En l’ocasió anterior, l’Alcalde Colau va enviar una carta a cada ciutadà convidant-lo a delatar possibles negocis irregulars, suposadament encoberts en el veïnat. Casualment, per aquelles dates vaig sol.licitar a la Seu del Districte una inspecció tècnica al meu habitatge, per motius que no tenen res a veure amb l’explotació turística. Es tractava d’una incidència estructural que afectava la salubritat i contribuïa a la degradació de l’edifici. Vaig presentar instància pel procediment requerit. Encara espero la resposta.

SL: La participació ciutadana, sense una Administració eficient, pot resultar ineficaç.

SB: Fins i tot perjudicial. 

SL: I de la Bústia, concretament, què en pensa?

SB: D’entrada és la creació d’un nou servei. Encara un altre. Paral.lel, sembla, als procediments habituals, policials i judicials. Suposant que les seves funcions estiguin ben delimitades i ben coordinades, i suposant que l’ús abusiu de l’anonimat quedi resolt amb la màxima diligència, en primer lloc, però, caldria explicar bé per què una denúncia anònima és vàlida, si és que ho és.

SL: Un està temptat de dir que la senyora Colau flirteja amb la idea d’una societat policial. Vostè hi està temptat?

SB: Sembla que té una tirada a la sicofantia. Però no hauria de sorprendre, si recordem que la seva carrera política s’origina amb una oposició pública i de principi a la Llei. A mi aquesta Bústia em sembla aberrant. 

SL: La premsa l’ha anunciat com una iniciativa pionera a Europa.

SB: Les denúncies anònimes s’han practicat des de molt antic, si es refereixen a això. És un recurs legal propi de règims totalitaris i policials. Entre nosaltres, hem tingut el “Libro de denuncias secretas por contrabando” de 1964. Aquesta Bústia deu ser una cosa molt similar.

SL: La senyora Colau, preocupada per construir una societat més justa, vol que siguem els seus sicofantes. ¿Es tracta d’una cortina de fum, propaganda adreçada a una part del seu electorat insatisfet?

SB: No ho sé. El procediment és confusionari i basat en principis molt discutibles.

SL: Sembla que hi ha un espectacle permanent basat en la tírria social. Qui sap si, entre el públic d’ànim l’ànim exaltat, no hi ha més d’un psicofan justicier d’Ada Colau.

SB: Són suposicions. Algú hi deu haver pensat. Però, per aclarir-nos: no estic, és clar, en aquesta tessitura. La fascinació que experimento produeix nivells de compulsió obsessiva baixos. No faria el paper. Dit amb complicitat…

SL: L’alcalde Colau pot estar tranquila, doncs: Sergi Bonell no és un psicofan.

SB: No sóc un psicofan de Colau. Ni psicofant, ni sicofanta.