Joos i el sacrifici

Esperàvem que l’amiga Vangual (“senyora, no subvencionada”), esperàvem que la senyora Choni Vangual vingués acompanyada, vull dir que havia de venir amb en Joos de Quid.

-És fora, aparcant el gos. Ara ve.

Cirus: -Mentre no aprofiti per encendre la multitud, aquest xicot exaltat.

Servus: -En el fons és un bon hereu, però li agrada cridar l’atenció. Ell mateix m’ho va dir un dia: “Exercito l’odi de mi mateix escenificant la desobediència, i així reconec les meves mancances.”

Cirus: -Però que no vingui a emprenyar.

Servus: -El senyor Heremos em parlava de la noblesse d’apparence i el sentit del gust, no sé si us podria interessar. Ah, mira… Hola Joos! Com està el teu gos?

Joos: -Un drama. Li he preguntat si era partidari del dret a decidir. Volia conèixer la seva capacitat de compromís, com a gos. “Dret AC/DC?”, que fa el gamarús. No, gos: dret a decidir. “Dreta de CD?”, contesta.

Cirus: -Té una pronúncia difícil.

Joos: -Em posa a proba. Contestar amb una pregunta, ja conec la tècnica. Jo li dic amb tota tranquilitat: No, gos, t’estic preguntant per la teva postura, sense equívocs, sobre el dret a decidir, de-ci-dir. El fet implica el futur de les cotorres de la Ciutadella i de les clavegueres del Born, mal llamp! Fins i tot els suricates i els esquirols, arribats a una edat, prenen decisions. Mostra dignitat i contesta, capdetrons! L’assumpte és seriós!

Cirus: -I què ha contestat?

Joos: -“Tu ets l’amo. Si és seriós, contesta tu.” Quina barra! S’ha quedat tan panxo i ha orinat.

Cirus: -És marxista? marxià?

Sra. Vangual: -Petener.

Joos: -Un inútil. A vegades penso que l’hauria de sacrificar.