Servus: Plàcid Sergi Bonell: És possible parlar de bona fe i amb profit de política?
Bonell: N’estic convençut. Considero que és un anhel tangible en les passions i en els negocis quotidians. I és també, en certa manera, és un deure del ciutadà. Una altra qüestió és que sovint sigui més profitós no dir-ne res. I això no només per economitzar temps en el delit per veleitats i aspiracions d’una notable imprecisió, sinó perquè l’oportú silenci, en molts casos, es remunera.
Servus: També el fer veure que se’n parla de la cosa política es remunera. M'ho sembla.
Bonell: La propaganda, si voleu dir això, és indissiciable del teatre polític. Però vostè ja sap que, fins i tot en moneda falsa, no tot fa el pes.
Servus: La seva finezza ens complau. I ara diguim: Graupera. Faci’n tres cèntims.
Bonell: És un filòsof.
Servus: Que li vindria bé d’explaiar-s’hi?
Bonell: Es presenta a l’alcaldia, però no té un programa de govern per a aquesta ciutat. Indubtablement té un calendari, una agenda, però sobretot té una proclama cridanera, extrema. Fa instal·lacions, utilitza l’ocupació simbòlica de l’espai per fer propaganda. Són pretensions més o menys vistosetes.
Servus: Vol alliberar els nans de jardí, em penso.
Bonell: Però no té un programa, té una proposta suïcida. El senyor Graupera és un filòsof, i als filòsofs els atreu digressar sobre el suïcidi. Però, en general, prefereixen deixar els detalls de l’operació als seus subalterns.
Servus: Un filòsof no es suïcida.
Bonell: No ho crec pas. El que vol un filòsof és passar a la història.
Servus: “Passar a la història”. Una bossa gran i segurament foradada!
Bonell: Seguament. Però, digui’m, amic meu: ha conegut mai algun filòsof que treballés a l’obra, a la collita de fruita o a la secció comercial de Youtube?
...
...
