Una joguina que vaig fer per a l’Esther (que ja deu fer temps que ha “volat”, com diuen les mares), sense altra pretensió que la de deixar que l’enginy s’esbaís poc a poc.
ULM 1592
“Bisbe, puc volar”,
Va dir-li el sastre al bisbe.
“Au, goita com ho faig!”
I puja els aparells,
Semblen ales d’ocell,
Al gran al gran terrat de la Seu.
El bisbe poc s’ho creu.
“Mentides dius a raig,
L’home no és cap ocell,
Mai volarà com ell”,
El bisbe feu al sastre.
“S’ha mort, ai quin malastre!”
La gent va dir-li al bisbe.
“Ha estat una batuda.
Les ales estellades,
De cop s’ha estabellat
Sobre la dura la dura llosa de la Seu.”
“Campanes: repiqueu.
De cap mentida neix veritat,
L’home no és cap ocell,
Mai volarà com ell”,
Va dir a la gent el bisbe.
Bertold Brecht (1934)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada